Presentació



Les línies que constitueixen aquesta presentació de la renovada página web de la UIMIR per a l’any 2021 no poden començar d’altra manera que desitjant que la situació de crisi sanitària que va mediatitzar el desenvolupament normal dels cursos de l’any passat no ens condicioni també la programació que hem establert de cara al vint-i-cinquè aniversari de la nostra institució. Tota la gent que forma part del gran engranatge que és la UIMIR hi ha posat molta il·lusió i molts esforços per tal que Menorca continui tenint una eina de cultura i d’innovació a l’alçada del que es mereix. L’Ajuntament de Maó, el Consell Insular de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis, i les tres universitats fundadores de la UIMIR, la de les Illes Balears, la de Barcelona i la Oberta de Catalunya, juntament amb entitats menorquines de tot tipus, relacionades amb temes docents, ecològics, patrimonials i culturals, entre molts d’altres, han seguit donant suport a la nostra institució des de tots els punts de vista, l’econòmic, l’administratiu i el del suggeriment dels temes dels cursos. Com cada any, el nostre agraïment és gran i us toca a vosaltres jutjar l’encert i la qualitat de la proposta...

llegiu-ne més

Xarxes Socials




Coordinació: Clàudia Pons Martí. Fons Menorquí de Cooperació

C1. Revisar-se o oprimir. Racisme estructural, discurs d'odi i violències invisibles

 

Coordinació: Clàudia Pons Martí. Fons Menorquí de Cooperació


Professorat:
Desirée Bela Lobedde. Universitat de Barcelona
Yasmin Syed Mannaerts. Universitat de Barcelona


Lloc: Seu de l'IME (Camí des Castell, 28. Maó)


Dates i horari: 27, 28 i 29 de gener de 2022


Idioma: Català


Objectius:
• Aprendre a identificar el racisme estructural, els discursos d’odi i les violències invisibles.
• Aprendre a revisar els privilegis de les persones blanques i la seva contribució a l’opressió estructural que pateixen les persones no blanques.
• Visibilitzar les violències que s’exerceixen als mitjans de comunicació i a les
xarxes socials.
• Conèixer iniciatives que treballen per combatre el racisme estructural, els
discursos d’odi i les violències invisibles.


Contingut/Programa:

Dijous, 27 de gener, de 15.45 a 20.00 h

15.45 -16.00 h Recepció dels participants i acte de benvinguda.

16.00 h – 20.00 h Bloc 1 La revisió necessària. Què és la societat?

Sessió 1. Erving Goffman i «La presentació de la persona en la vida quotidiana»
Professora: Yasmin Syed Mannaerts

Tota manifestació concreta d'ordre social es produeix dins una societat determinada. Per a comprendre una manifestació concreta de l'ordre social s'ha de tenir en compte l'entorn en què es produeix. Per això un dels problemes de l'etnocentrisme és intentar comprendre una manifestació concreta d'ordre social d'una societat diferent de la nostra a partir de les premisses de la nostra societat.
En qualsevol societat els participants es comprometen a mantenir l'ordre social que estableixen les regles que els permeten interactuar coordinadament. La vulneració d'aquestes regles és sancionada socialment.
Una de les característiques de qualsevol societat és la de posar etiquetes a les persones, és a dir, dotar-les d'una identitat, categoritzar-les. Com es construeix la identitat deteriorada o estigmatitzada? Quan s'estigmatitza algú significa que la seva identitat està deteriorada.


Divendres, 28 de gener, de 16.00 a 20.00 h

Sessió 2. Context historicosocial d’Europa de l’edat mitja a la edat moderna.
Michel Foucault, «Disciplina i Càstig», i Max Weber, «Els models de legitimitat»
Professora: Yasmin Syed Mannaerts

Què és normal? Què és el que es considera com a normal en la societat? Per què les coses són com són? Res és casual. Genealogia de com ha estat el càstig al llarg de la història. Revisió de com les societats castiguen el delicte i quin sentit té el càstig en les diferents societats.

Tot poder sempre intentarà presentar-se com a legítim davant els governats amb la finalitat de guanyar-se l’adhesió i el reconeixement. El poder polític, a més de reservar-se el monopoli de la força (violència legal), necessita revestir-se d’autoritat legitimant-se, oferint raons convincents per ser obeït. Legitimació tradicional. La legitimació carismàtica i la legitimació racional.

Proposta de lectures bibliogràfiques per a les sessions 3 i 4.

Dissabte, 29 de gener, de 9.30 a 13.30 h

Bloc 2. Taller pràctic i iniciatives contra el racisme, els discursos d’odi i les violències invisibles
Professora: Desirée Bela Lobedde

Sessió 3. Principal problemàtica, discurs i debat

És el moment de ser antiracista, és el moment d'actuar i de parlar, perquè durant molt de temps el nostre silenci blanc ha estat còmplice d'injustícies i assassinats. És el moment d'escoltar, sense emperòs ni «és que». És el moment d’educar-nos, d'informar-nos i d'entendre per què passa això. És el moment d'empatitzar i posar-se a les sabates de l'altre. I compte!, perquè mai arribarem a sentir realment el que senten. És el moment d'acceptar que som part del problema, però també de saber que hem de convertir-nos en part de la solució.

Dissabte, 29 de gener, de 15.30 a 19.30 h

Sessió 4. Per inspirar-nos
Professores: Desirée Bela Lobedde i Yasmin Syed Mannaerts

I nosaltres què podem fer? El pensament crític i la seva posada en marxa.
Reflexions sobre el que hem après a les tres primers sessions.


Descripció:
En tota societat hi ha un ordre social que fa que l’activitat diferent de diferents actors s’integri en un tot coherent, que permet el desenvolupament conscient o inconscient de certes finalitats o funcions globals. Quan ens relacionam amb els altres, aquests altres tenen una expectativa legítima del fet que contribuïm eficaçment a la interacció.
D’aquesta manera, es pot preveure el desenvolupament possible de l’acció.
El concepte de racisme institucional neix els anys seixanta als EUA en el context de la lluita pels drets dels afroamericans (Carmichael i Hamilton, 1967) per fer al·lusió als ordenaments legals i a les pautes de conducta establertes amb què les persones pertanyents al grup dominant oprimeixen el grup subordinat, sense que això impliqui necessàriament una intenció o propòsit per part de l’explotador, ja que l’èmfasi està posat en les conseqüències.
Segons aquesta perspectiva el racisme és un fenomen arrelat en el funcionament de la societat i és, en part, independent de les intencions
i de la consciència d’alguns actors. En aquest sentit el racisme és compatible amb els discursos antiracistes

Durant el curs 2012-2013 el Consell de Govern de la UIB va aprovar la regulació d’aquesta activitat, ampliada i completada amb matèries procedents dels estudis de Filosofia, Neurobiologia, Psicologia, Pedagogia i Treball Social, com a títol propi de postgrau, amb la denominació «Expert Universitari en Autoconeixement, Emocions i Diàleg al segle XXI». Aquest postgrau compta amb la realització de nou edicions a Mallorca i dues a Menorca. Recentment es va aprovar la segona part de formació de postgrau, «Expert Universitari en Interioritat, Autoestima i Assertivitat», de la qual s’han realitzat cinc edicions a Mallorca i una a Menorca.

Aquest títol propi preveu el reconeixement de les 20 hores del curs dedicat a l’autoestima que es realitza a la XXV edició de la UIMIR, de manera que es considerarà que les persones que el cursen tenen realitzades les hores corresponents, si en algun moment es matriculen al títol propi.


Informació addicional:
Participants a qui va adreçat principalment:
• Professionals de l’àmbit social i educatiu: de l’educació social, treball social, sociologia, psicologia, pedagogia i/o dret, professorat, etc.
• Col•lectius de persones migrades
• Activistes antiracistes i/o activistes feministes

Duració: 16 hores

Places limitades

Aquest curs queda subjecte a possibles modificacions de dates o format en funció de les mesures sanitàries vigents en el moment de la seva realització.


Preu d'inscripció: 45 euros


Inscripcions
Enllaços Relacionats
Més informació
PROGRAMA

Cursos

 
Coordinació: Clàudia Pons Martí. Fons Menorquí de Cooperació
Coordinació: Xavier Pastor Pérez. Universitat Oberta de Catalunya
Coordinació: Maria J. Portella Moll. Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. IIB-Sant Pau. Universitat Autònoma de Barcelona
Coordinació: Joan Lluís Torres Faner. Institut Menorquí d’Estudis
Coordinació: Joaquín Pons Machado. Consell Insular de Menorca; Antoni Ferrer Rotger. IME
Coordinació: Margarita Novo Malvárez i Miquela Forteza Oliver. Universitat de les Illes Balears (UIB)
Coordinació: Vicent Beltran Calvo. Universitat d’Alacant
Coordinació: David Abril Hervás. Universitat de les Illes Balears / Fundació Ateneu Pere Mascaró
 
 
Ho organitza:
Ajuntament de MaóCIMEUIBUBUOCIMEXarxa VivesMaó Ciutat EducadoraMenorca talaiòtica
© UIMIR - Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1